És bastant igual la competició que sigui, la lliga, a Copa, la Champions, l’Europa League… si un equip està en construcció, necessita temps per engreixar les peces i els engranatges, com una companyia de teatre o una colla castellera. I el Barça de Xavi va fent, però encara li falta bastant perquè el conjunt rutlli. Al final Piqué ha dit que “amb les ocasions creades, ja acabaran entrant”, però en el moment que es troba l’equip, cal fiar el resultat en les individualitats. En això estem quan l’entrenador de Terrassa posa de sortida, en la nova competició, als tres davanters entrats en el mercat d’hivern. El paper d’Adama és clar, d’extrem obert per proveir de centrades als atacants. De fet, tan clar està que l’entrenador napolità ha disposat que quan el de l’Hospitalet rebés la pilota se li abraonessin dos jugadors. És el que té ser al Barça, que ets a l’aparador i els rivals et clissen de seguida. També és bon senyal, ja que vol dir que li tenen respecte.
Aleshores han de ser els altres dos, Aubameyang i Ferran Torres, els que haurien de culminar les jugades i, malgrat que de moment el gabonès sembla més passador i el valencià més finalitzador, cap dels dos no ha rematat amb encert. Especialment sagnant ha estat el cas de Ferran que ha disposat de sis ocasions franques de gol. Per petits detalls, un mal control, una manca d’espurna…, les ha acabat enviant a fora. Solament ha encertat en el gol, de penal. I justament després que Ferran en fallés una de les més clares, a la següent jugada, el Nàpols ha inaugurat el marcador. Era el minut 28 i Zelinsky marca al segon remat, que Ter Stegen li havia aturat el primer.
Al mig del camp, la novetat ha estat les absències, ni Busquets ni Gavi, i l’esperable disminució en velocitat de la pilota i en força no s’ha notat massa amb Frenkie de Jong i Nico suplint-los prou bé. Xavi ha fet sortir els titulars a l’hora de partit i, si ha coincidit amb el temps de més pressió blaugrana, ha estat perquè els italians s’han fet enrere. També ha sortit Dembélé, rebut amb divisió d’opinions, i el Nàpols ha seguit amb la idea de defensar-lo amb dos homes. Primer Adama, i després Dembélé, han anat cap al mig, per endur-se els dos marcadors i això ha propiciat que Mingueza primer, i Dest després, fessin alguna centrada.
Just abans dels canvis, el Barça ha empatat mercès a un penal de VAR. Al camp gairebé ningú ha vist com una de les darreres centrades d’Adama lliscava pels dits de Joan Jesus sense que gairebé no canviés la trajectòria de la pilota. Davant del monitor i congelant la imatge no hi havia més remei que assenyalar la falta. Ferran, que ja anava dolgut, l’ha convertit xutant ras i vora el pal.
I en el 85, Xavi treu Luuk de Jong i en els minuts que ha jugat ha creat tant o més perill que els altres dos davanters: n’ha caçat dues de cap i ha rematat de xilena arran de pal. Entremig, Ferran n’ha tingut una altra de molt clara i ja no sabia on amagar-se. Queden 90 minuts més a Nàpols i a veure què serà. Senzill i clar, segur que no.