L’Espanyol ha jugat a l’estadi del campió d’Europa amb l’ambició per bandera, ple d’autoestima i confiança en si mateix per mirar de treure un bon resultat. Gairebé ho aconsegueix, se li ha escapat un punt per ben poc. Una pèrdua de Roca en una passada arriscada, i la mala fortuna que la mateixa jugada hagi colpejat involuntàriament en dos defenses catalans abans d’arribar a Asensio, ha propiciat l’únic gol del partit i ha deixat sense premi l’atreviment dels pericos, que han vist com Borja Iglesias s’estavellava contra el travesser de Courtois a la represa. Els de Rubi han gaudit de les millors ocasions, però els blancs han estat més eficaços i han guanyat. Tot i el resultat, el preparador maresmenc, que volia que el seu equip fos un maldecap per al Madrid, pot marxar amb el cap ben alt de la capital espanyola. De fet, Lopetegui, un tècnic que aposta pel futbol vistós i associatiu, ha acabat blindant el seu mig del camp amb dos pivots de tall defensiu per esmorteir les ganes d’un Espanyol carregat d’autoestima i orgull, que ha competit de tu a tu al Madrid i que ha posat contra les cordes el guanyador de les últimes tres Champions a través del joc de posició en el que creu el seu entrenador, que fa créixer el seu equip jornada rere jornada.
L’atreviment de Rubi
Rubi, que avui debutava com a entrenador a l’estadi del Reial Madrid, no s’encongeix, és valent sempre, jugui on jugui el conjunt blanc-i-blau. Ho ha tornat a demostrar aquesta nit al Bernabéu, amb una posada en escena atrevida i coherent amb el que pregona el tècnic maresmenc. L’Espanyol és un equip desacomplexat que, tot i l’alta pressió dels blancs, en cap cas ha renunciat a treure la pilota jugada des del darrere. L’onze inicial ja ha estat tot una declaració d’intencions del preparador vilassarenc, que ha mantingut Roca, Granero i Darder al mig del camp per tenir la pilota i ha apostat per la verticalitat de Piatti i Hernán Pérez als extrems, en detriment de Sergio García i Leo Baptistao, per atacar els espais a l’esquena dels laterals d’un Madrid presumiblement dominador de l’esfèric. Naldo ha substituït a David López, lesionat.
Els blanc-i-blaus, contestataris d’inici -Piatti gairebé fa el 0-1 en un bon contracop dels blanc-i-blaus-, amb el pas dels minuts s’han vist obligats a replegar línies ben a prop de la seva pròpia àrea a causa del pas endavant d’un Madrid d’allò més associatiu, amb tres futbolistes exquisits a dalt com Benzema, Isco i Asensio, dirigits des de la medul·lar per la batuta de Luka Modric.
L’Espanyol també se sap defensar
L’Espanyol, esmolat en atac, s’ha defensat amb intensitat i molt d’ordre al setge blanc a l’espera de caçar alguna pilota per desplegar els seus dos estilets per banda. Ho ha aconseguit, però Hernán Pérez, ràpid en cursa i lent en la presa de decisions, ha fallat davant Courtois, que ha desviat el xut potent des de la frontal del paraguaià. El Madrid, que no trobava forats per incomodar Diego López, tenia el control, però les ocasions amb més perill han estat per als catalans.
L’acció d’Hernán ha mitigat el domini d’un Madrid que, quan semblava que havia aixecat el peu de l’accelerador, ha fet el primer a escassos segons del descans. Marc Roca, que ha arriscat molt amb una passada vertical, ha perdut una bola al mig del camp que ha desencadenat el contraatac dels blancs. L’esfèric li ha arribat a Modric, que ha fet una assistència gairebé sense voler, que ha rebotat en les cames de dos defensors catalans abans d’arribar a l’ex perico Asensio, que ha marcat amb un xut ras i creuat que no ha pogut aturar Diego López. L’assistent ha aixecat la bandera, però l’àrbitre, amb l’ajuda del VAR, ha acabat donant per bo el gol, propiciat per una errada en la passada fruit de l’atreviment de la proposta de Rubi. Ha estat una de les poquíssimes equivocacions de Marc Roca, que s’ha doctorat al Bernabéu amb una actuació estel·lar. Sempre en la base de la jugada, el granadenc ha assumit la responsabilitat d’exposar-se en la sortida per activar Darder i Granero. Pensa ràpid i la mou amb una precisió quirúrgica. És un futbolista diferent.
El Madrid, contra les cordes
A l’inici de la segona, Rubi ha fet entrar Víctor Sánchez en el lloc Darder, amb l’objectiu de dotar d’una mica més de consistència el centre del camp blanc-i-blau i reactivar la pressió catalana sobre la sortida des del darrere dels homes de Lopetegui, clars dominadors del joc fins aquell moment. També ha sortit Leo Baptistao per Piatti, molt treballador, però poc inspirat en tres quarts de camp. Els moviments de Rubi han canviat el guió de l’enfrontament i han estimulat l’Espanyol, que s’ha cregut que podia treure alguna cosa del Bernabéu en un partit que s’ha descosit per moments. Borja Iglesias, amb un xut al travesser després d’una fatídica badada defensiva de Sergio Ramos, ha tingut l’1-1 a les seves botes. Perdonar surt car.
Rubi ha acabat amb el seu trident atacant al camp -Sergio García ha substituït a Hernán Pérez a 20’ del final- i mirant cap a la porteria contrària, sense donar el seu braç a tòrcer. El del Bon Pastor li ha donat pausa i criteri a l’atac blanc-i-blau, molt més desbocat i imprecís amb la presència del paraguaià. Lopetegui, que veia com el seu equip no podia tancar el partit, s’ha volgut protegir amb l’entrada de Marcos Llorente per Isco. L’ex jugador de l’Alabès s’ha situat al costat de Casemiro per frenar les últimes envestides d’un Espanyol que ha acabat arraconant el Madrid a la seva pròpia àrea mentre els aficionats blancs xiulaven els seus jugadors pel seu esperit conformista en l’últim tram d’enfrontament. Al final, l’atreviment i les bones maneres dels blanc-i-blaus s’han quedat sense premi al Bernabéu per culpa de la mala punteria dels catalans.