El Barça té diverses cares. Amb totes elles, de manera indiscutible, és capaç d’imposar-se en un estadi com el Santiago Bernabéu i davant el màxim rival, com ja es va demostrar en el partit de tornada de la Copa del Rei. Aquest equip ha après a guanyar partits sense necessitat de fer un gran futbol, amb menys circulació de la pilota en comparació amb anys anteriors i amb una efectivitat que recorda a la del Reial Madrid de Cristiano Ronaldo, aquell equip que, sense un gran espectacle col·lectiu, ha estat capaç d’aixecar quatre Lligues de Campions de les darreres cinc.
El projecte de Valverde, en la seva segona fase, és capaç de mutar i seguir somrient. De canviar de pell, de passar d’una actuació grisa i plana a una exhibició futbolística amb el protagonisme traspassat a la pilota. Però sempre guanyant. Aconseguint victòries de molt mèrit. Al Bernabéu, aquesta vegada en partit de Lliga, el Barça ha mostrat aquesta bipolaritat, dividida precisament en les dues meitats de quaranta-cinc minuts cada una i amb un nom com el responsable del canvi: Arthur Melo.
El brasiler construeix un Barça reconeixible. S’ofereix en tot moment i ajuda a generar superioritats en la zona del mig del camp, una característica necessària perquè l’equip blaugrana generi el joc de posició implantat ara fa una trentena d’anys per Johan Cruyff i amb el qual se sent tant còmode. Arthur parla el mateix idioma que Sergio Busquets i Lionel Messi, aquell que defensa que l’esfèrica és el centre de l’univers, el que entén que dominar el rival a través de la circulació de la pilota és la millor manera d’aconseguir l’objectiu, que no és cap altre que obrir espais i fer més gols que l’equip contrari.
El migcampista ha col·laborat activament perquè el Barça es desplacés per la gespa del Bernabéu sentint-se còmode, jugant a aquell futbol que tant èxits ha lliurat al conjunt blaugrana en els darrers temps i que tant agrada a l’afeccionat barcelonista. Ara bé, l’equip català també ha tingut la cara B, la del dimecres passat. Amb Arthur visiblement cansat (feia prop d’un mes que no disputava un partit oficial per lesió, sense comptar els quatre minuts del duel de Copa), Valverde ha decidit modificar l’estructura tàctica del seu equip i fer entrar Arturo Vidal en el seu lloc. Canvi radical, pèrdua immediata del domini de l’esfèrica i mínimes accions fluïdes de circulació. Una metamorfosi evident, però amb la victòria com a premi final.