Josep Maria Bartomeu ha tornat a reivindicar la necessitat que la UEFA controli, de ben a prop, els clubs de futbol que tenen ingressos il·limitats. Els altrament dits clubs-estat, entitats que disposen d’un capital infinitament superior a d’altres clubs esportius com el Barça i que en treuen rèdit a l’hora d’incorporar futbolistes a preus inversemblants. La República Esportiva en parla amb Andrea Traverso, màxim responsable del Fair Play Financer de la UEFA, un organisme de control econòmic creat l’any 2010 per evitar desavantatges competitius i mantenir l’estabilitat dels clubs. L’italià també és un dels directors d’Innovació de l’organisme esportiu continental.

La innovació és un concepte molt ampli. Què és per a la UEFA?

Fa un any i mig vam decidir crear un Innovation Hub i el vam posar en funcionament fa vuit mesos, perquè actualment volem provar de canviar el que s’entén com cultura d’empresa. La innovació no vol dir només digital ni tecnologia. Poden ser innovacions de processos, en la manera com la gent treballa i col·labora amb nosaltres. Per tant, per a nosaltres, la innovació es basa en fer feina de manera més eficient, més àgil i fer que les persones que treballen a l’empresa, en comptes de treballar individualment, ho facin plegats, comparteixin més informació i, utilitzant les nostres metodologies innovatives, vegin estimulades noves idees. Així motivem l’staff i no tenim por d’esprémer les seves capacitats. Creiem que dins la nostra organització hi ha molta gent brillant que pot contribuir amb noves solucions a millor l’eficiència del negoci, però també hi ha molta gent que no treballa en el futbol que pot ajudar-nos amb un munt d’idees per resoldre problemes del món del futbol.

La innovació també es busca per als clubs, jugadors, àrbitres i altres actors?

Certament. La UEFA sola no pot resoldre i implantar totes les idees per crear un ecosistema lligat a l’esport. L’ecosistema que vol la UEFA inclou els clubs, les altres organitzacions esportives, les universitats, les start ups i els think tanks. El que s’anomenaria els stakeholders. Tots ells junts per contribuir a resoldre problemes.

LaLiga utilitza bona part de les seves idees d’innovació per als fans. Què volen aquests fans? Ara mateix, els aficionats no només volen veure el partit per televisió.

Correcte, volen moltes coses. El fan engagement és un dels pilars que volem desenvolupar. Necessitem que els fans se sentin més integrats donant-los participació durant els esdeveniments. Com es fa això? Recentment hem llançat un concurs d’start ups en el qual una de les bases és precisament aquest fan engagement. El 20 de juny tindrem un Demo Day amb aquestes start ups que han treballat amb nosaltres, en gran part per estimular els fans. S’han d’oferir serveis millors perquè els seguidors se sentin involucrats i participin més.

Els fans demanen molt, sempre més. Tot va molt ràpid, oi?

Sí, encara que avui en dia tot va molt ràpid, no només en el món del futbol. Necessitem ser àgils, ser capaços de tenir respostes, subministrar aquells serveis que ens demanen.

El VAR també és una innovació. N’estan satisfets, en aquest primer any d’ús?

Imagino que sí. El VAR no neix de l’Innovation Hub, però ve a subratllar l’aposta de la UEFA per la innovació. I hem tingut una resposta molt positiva.

Una altra innovació són els e-sports. Tenen pensat quelcom per explotar-los, ara que estan en auge?

A Madrid vam tenir la primera final de la e-Champions League, que va tenir un bon seguiment televisiu. Els e-sports són un altre domini on clarament partim d’una innovació clarament tecnològica, però que també van en la direcció del fan engagement, perquè ens ajuden a guanyar seguidors que no aconseguíem capturar. Estem entrant en el sector i hem de veure com ens hi desenvoluparem en els propers anys, però és un sector que observem amb atenció perquè en algunes àrees geogràfiques està tenint una gran capacitat d’atraure un número molt important de seguidors. Ara bé, aquests fans acostumen a concentrar-se en jocs que no tenen res a veure amb el futbol o amb l’esport. Hem de veure com desenvolupar-ho.

Vostè és responsable del Fair Play Financer. Pels lectors que no coneguin el concepte, què és el Fair Play Financer de la UEFA?

És un concepte facilíssim, tothom el pot entendre. Es basa en el fet que qualsevol club o persona pot gastar allò que guanya. Aquest és el concepte en poques paraules. La idea és provar de reduir les pèrdues dels clubs, que han estat molt elevades en el passat, perquè ara es gestionin de manera més equilibrada que deu anys enrere.

I això ajuda a tenir una competició més justa i igualada?

Això és millor per l’ecosistema del futbol, per l’esport, per l’imatge que el futbol vol donar. I clarament, els equips hi participen amb les mateixes normes. Es vol evitar que els clubs treguin avantatges competitius excessius pel fet que siguin gestionats per accionistes o propietaris que són extremadament rics i que tenen recursos il·limitats per obtenir els millors jugadors.

Els casos del PSG o del Manchester City anirien en aquesta línia. Tenen avantatge competitiu.

No vull centrar-me en casos concrets. Però les normes estan fetes perquè els clubs que estan gestionats per inversos privats i els clubs que són dels socis, com el Barça, estiguin en el mateix lloc sense avantatges, ni desavantatges. El Fair Play té en consideració totes les diferències per evitar que els uns tinguin més avantatge sobre els altres.

El Fair Play Financer està ideat per controlar els comptes dels clubs, però també pretén evitar que la bombolla econòmica es faci gegant i exploti?

És cert. L’objectiu del Fair Play és l’estabilitat financera del sistema. Ens hem d’assegurar que el sistema sigui sostenible i, per tant, hem de prevenir que es creï una bombolla que després pugui explotar i generi problemes majors en tot el món del futbol.

És possible que els clubs de futbol, en un futur proper, es financiin només amb diners procedents del futbol i de la competició?

A nou anys de la introducció del Fair Play està clar que els clubs viuen dels ingressos que generen. Amb els ajustos corresponents, perquè la norma no és rígida. Els clubs estan incentivats a invertir en infraestructures i en els planters. Hi ha la voluntat d’atraure capital, però també que aquest capital sigui usat per el bé del futbol i per fer-lo sostenible a llarg termini.

La UEFA fa la recomanació que els salaris no superin el 70% dels ingressos dels clubs. El Barça frega el 76%, sense comptar els traspassos. Quina valoració en fan?

El Fair Play fa un control suau sobre els salaris. El límit teòric és el 100%. Un club pot gastar el 100% dels seus ingressos en salaris. Però és teòric, perquè un club no té només els costos salarials, tampoc els administratius. Hi ha un funcionament que ha de cobrir. Però si el club és eficient, evidentment pot augmentar els costos dels salaris. No hem d’oblidar que els clubs de futbol tenen un altre recurs que poden utilitzar, que és la venda de jugadors. Venent jugadors poden treure un profit que els permet equilibrar eventuals despeses excessives.

Els ingressos del futbol estan arribant a un punt màxim?

No, els ingressos continuaran creixent. Ningú pot dir si creixeran un 5 o un 10% l’any i és cert que en alguns països s’observa algun ralentiment en algunes partides com els drets televisius. Però també podem dir que els drets televisius tornaran a créixer en els propers anys. És difícil, però, fer previsions.

Alguns grans clubs volen augmentar els seus ingressos creant o modificant competicions europees. La UEFA veu necessaris aquests canvis, per exemple a la Champions League?

Aquests són discursos que es mantenen amb tots els actors i que tenen lloc amb una certa recurrència, perquè totes les normes han de ser revisades amb certa regularitat. L’important és que aquestes normes siguin discutides amb ells i que tots escoltem les nostres opinions per tal de trobar solucions acordades.