El 14 de setembre de 2018 La República Esportiva també va publicar un article sobre André Cury
El mercat brasiler té un nom i el sap tothom: André Cury. Aquest intermediari entre clubs i jugadors, la majoria del mercat brasiler, és un dels homes forts de la secretaria tècnica del Barça. Fa tasca de control sobre el mercat sud-americà, i en concret al país de la samba, mercat on més fitxa el Barça juntament amb el francès.
André Cury és un nom que genera molta controvèrsia i la seva obra és inacabable. Va arribar al club durant el fitxatge de Neymar amb l’excusa que el Barça no pagava comissions. Els blaugranes li van posar una nòmina però no una clàusula d’exclusivitat. Quatre anys després, Neymar va marxar del club i Cury va cobrar 6 milions per aquest traspàs, segons va explicar SER Catalunya. El club va desmentir que pagués aquesta quantitat tot i que admetia que la clàusula existia. Ja se sap: feta la llei, feta la trampa.
És també l’artífex de fitxatges com el de Yerry Mina, que va arribar per 12 milions d’euros i va marxar per 32. Un dels agents del central colombià, Felipe Russo, és un estret col·laborador d’André Cury, segons admet el mateix Russo a aquest diari. També va fitxar Marlon, que ara és al Sassuolo i va passar pel filial abans de fer les maletes. Marlon està representat per Giuliano Bertolucci i Kia Jorobchian, agents de renom mundial, socis predilectes de Cury. És l’empresa que gestiona la carrera de Coutinho.
Ell va ser el que va posar en contacte Robert Fernández i Arthur. El migcampista va fer-se una fotografia amb la samarreta blaugrana quan encara era jugador del Gremio. Romildo Bolzan, president del club brasiler, a punt va estar de denunciar el club a la FIFA. Una disculpa de Robert ho va evitar, segons explica a La República el mateix president del Gremio.
Després que sortís a la llum la comissió que pertocava a Cury per la marxa de Neymar al PSG, el Barça va voler enviar un missatge contundent: Pep Segura, Eric Abidal i Andre Cury van arribar al Miniestadi, al partit de Youth League contra el PSV, en el mateix cotxe. És l’home de contacte del Barça amb Neymar però també és home de confiança de ‘o craque‘, fins al punt que els Toiss (Neymar i els seus amics) li diuen “chefe” ( el cap, el director). De fet és un habitual a les vacances a Eivissa del 10 del París.
Cury continua fent i desfent al Barça: Emerson, fitxat a mitges amb el Betis, és l’última obra de l’scouter culer. Però no tot són contractacions, Cury també té llufes. Explica Miguel Rico a Mundo Deportivo que Vinicius va trair el Barça (i de retruc Cury) per fitxar pel Madrid. El club culer el tenia lligat per 30 milions i el seu equip li va pujar la clàusula a 45. Resultat: el Madrid se’l va acabar adjudicant pel doble més un: seixanta-un milions d’euros. Tampoc va ser capaç de fitxar Rodrygo. Òscar Grau va viatjar al Brasil per tancar un acord amb el Santos i va tornar a Barcelona pensant que ho havia aconseguit. Pocs dies després va assabentar-se que el jugador signava pel Madrid.
La presència de Cury a les operacions culers és massiva. Un home que assegura “no actuar per diners” però omnipresent a molts dels fitxatges que realitza el Barça. A part no té exclusivitat: pot fer d’intermediari amb els clubs que vulgui. Sí, també amb el Reial Madrid… Després de la marxa de Neymar continua al club i cada acció polèmica que surt a la llum ve acompanyada d’una ratificació per part culer. Com ell mateix ha dit en alguna operació: “Amigo, yo soy el Barça…”.