El Barça s’ha posat una camisa blanca inmaculada de Christian Dior, una americana de franela d’Armani i unes sabates de pell de Salvatore Ferragamo que tenia guardades a l’armari des de la nit a Wembley, agafant pols. Així s’ha presentat a casa del seu veí, que no s’esperava tanta esplendor en les formes i la pràctica, i no ha tingut més remei que desvetllar les seves pors replegant-se per tal d’intentar suavitzar l’allau ofensiu que se’ls hi ha vingut a sobre. Però, en arribar al descans, els tres davanters blaugrana ja havien fet el seu gol.
La quotidianitat és la gran enemiga d’aquest Barça post-triomfal. Només les grans cites, com aquell bon vivant que únicament troba la satisfacció en els àpats en restaurants amb estrelles Michelin, l’exciten com per descobrir motivacions adormides en el seu cos la resta de dies. Aquesta nit els d’Ernesto Valverde han demostrat respecte cap al seu rival ciutadà en prendre’s el partit amb la mateixa seriositat que el del Tottenham, els de l’Inter de Milà i el del Reial Madrid. Precisament els blancs han guanyat tres Champions consecutives seleccionant enfrontaments en els quals ser excel·lents, però històricament al Barça sempre li ha sortit malament ser irregular.
I els blaugrana, avui salmons, han estat excel·lents durant els primers 45 minuts amb Arturo Vidal i Dembélé, els dos jugadors rebels d’aquest inici de temporada, en el terreny de joc. El tècnic extremeny, poruc en tantes ocasions, ha fet un acte de valentia en apostar pel xilè en detriment d’un Coutinho de suspens l’últim mes. En un club propens a mirar amb farcells de prejudicis els seus jugadors nouvinguts, l’afició ha etiquetat a Vidal com un migcampista de caire defensiu. En canvi, si en un aspecte ha destacat durant la seva carrera ha estat per la seva aportació ofensiva -era un habitual de l’onze titular amb Pep Guardiola al Bayern de Múnic-. El partit davant l’Espanyol ha mostrat que pot aportar en un equip que pretén guanyar a través del control de pilota, que no només és un jugador vàlid en el descontrol, la manera com Valverde va voler remuntar amb ell en la segona part davant el Betis.
Si algú tenia dubtes sobre el rendiment de Leo Messi després de la lesió, ara deu estar fustigant-se pels seus pensaments. Elogiar al millor jugador de la història fa temps que es fa reiteratiu, que no té cap sentit. Ni després de ser cinquè en un premi que quan ens ha convingut tant hem magnificat. Però ha tornat a convertir en normal allò reservat als superdotats i ha liderat una de les millors versions del Barça aquesta temporada, que ha aconseguit buidar l’RCDE Stadium abans que el partit acabés. A més, l’argentí ha aconseguit dos gols de falta directa en el mateix enfrontament per primera vegada en la seva carrera.
En el global dels dos partits disputats davant els seus màxims rivals estatals, els blaugrana han sumat nou gols a favor i només un en contra.