El futbol és moltes coses, però, sobretot és el gol. I si s’ataca, s’ataca, s’ataca i no es fa gol, malament rai. L’Alabès n’ha tingut una i mitja i la mitja ha sigut gol. El Barça n’ha tingut dues dotzenes llargues i solament ha endevinat una vegada en la resolució.
A l’alineació del Barça a Vitòria s’han trencat les parelles. No hi ha ni Coutinho, lesionat, ni el seu hipotètic substitut, Pedri. No hi ha teia entre Ansu o Dembélé, que hi són tots dos, a més de Griezmann. A la defensa, l’únic en joc és Roberto, que s’imposa davant de Dest, i al doble pivot els habituals Busquets i de Jong, més sols que mai. L’onzè, Messi, no entra en cap travessa, porter a part.
Un rondo de dos minuts del Barça ens explica que l’Alabès es deixarà dominar, però aviat el partit no ofereix res massa interessant tot i ser els blaugranes qui controlen el joc, però sense concreció final, vistos dos xuts de pissarrí d’Ansu i Griezmann i una falta directa de Messi que s’estavella en un bosc de cames. Comença a fallar la definició final del gol. De mica en mica, però, el domini barcelonista es va intensificant a força de fer circular la pilota més ràpidament i el partit va tenint un altre caire sense cap moment de perill important.
De sobte, però, sobre la mitja hora justa arriba el gol dels vitorians resultat d’una pífia monumental del porter Neto que, en rebre una cessió de Piqué, no pot jugar amb les mans, s’entortolliga amb l’esfèrica i l’atacant local, Luís Rioja, li roba la pilota per marcar a porta buida. Era una de les poques sortides al contraatac dels alabesos, que estava destinada a morir, i el gol és un regalàs de Tots Sants. La primera part acaba amb el Barça de nou dominant però sense cap ocasió clara que cada cop més l’àrea vitoriana serà un fortí.
A la segona part, Koeman revoluciona l’equip amb tres canvis: entren Pjanic, Trincao i Pedri, per Busquets, lògic que, a més, estava de nou desencertat, per Dembélé, també lògic, però hauria pogut ser Griezmann es queda, i treure Lenglet és la sorpresa, malgrat que tingui una targeta groga. És una clara aposta per atacar més i De Jong passa a jugar de central. Els canvis i potser una mica d’esbroncada del míster porten a un ritme més alt i a una pressió constant.
Al minut 62, l’Alabès es queda amb 10 i immediatament Griezmann marca amb el que millor sap fer, fent una picadeta per sobre el porter Pacheco que, un parell de minuts més tard treu un xut de Messi que anava a dins. S’ha esborrat l’accident de la primera part i gairebé es reverteix el marcador del tot. Amb mitja hora pel davant tot sembla pintar del color de la segona samarreta, de rosa, però, de moment, està verd, com els pantalons.
Un altre gol de Griezmann, anul·lat en el 71 per un fora de joc justíssim. Surt Dest, atac constant, surt Braithwaite que es posa per allà al mig a veure si en caça alguna, però que acaba fent més nosa que altra cosa i el porter Pacheco que ho atura tot: xuts de lluny, d’Ansu, Pedri, Pjanic.,,, passades amb intenció dins l’àrea. És un atac i gol absolut i van caient corners, fins a tretze a la segona part… i no s’hi és a temps. En els darrers minuts del partit i els cinc d’afegit, Koeman s’ha quedat assegut com si fos al sofà de casa seva com entenent que el partit podia durar una hora més de patiment i no es desencallaria si no fos com a l’altre gol amb una acció individual de qualitat. Va dir: “Doneu-nos temps, que estem canviant moltes coses”. Per part d’aquest cronista, en té el que vulgui, ara per ara i comencem a entendre perquè vol un davanter i a desentendre perquè es va deixar marxar Luís Suárez.