Partit complicadíssim d’explicar però que significa el retorn d’un excel·lent resultat producte de ser fidel a un estil de joc. No obstant aquesta millora no és igual per a cada jugador i hi ha massa desequilibri en les prestacions de cada peça de l’engranatge.
A la defensa, Umtiti ens ha fet patir. Lenglet, el millor d’aquesta línia i autor del gol del triomf, ha hagut de sortir del camp per doble groga. Al mig del camp, a més de quedar clar que Setién farà jugar Sergi Roberto encara que no se sàpiga gaire de què (si de fals extrem, de reforç al mig del camp) a Arturo Vidal se li ha demanat de jugar avançat perdent la seva virtut essencial, la d’aparèixer quan menys se l’espera, i ha acabat substituït. Aleshores ha estat De Jong qui ha completat el seu joc de toc i d’ocupar molt espai al mig del camp per fer pujades inesperades, la primera de les quals ha estat el primer gol blaugrana.
I davant, s’ha deixat sols Messi i Griezmann que, lamentablement, no acaben de connectar entre ells. Messi abans busca Vidal (avui no era massa factible per la posició que ocupava), abans busca De Jong, a més de buscar el lateral esquerre que hi hagi, que avui era Júnior Firpo, menys avesat a connectar amb l’argentí.
Cal destacar que Messi està immers en una mala ratxa de bons remats que no acaben en gol (porta vint rematades en lliga sense fruit) sigui per l’encert dels porters rivals (avui Joel li ha espatllat dues ocasions molt bones) sigui perquè els remats se li’n van fora, sempre per molt poc. Ara bé, si no marca, Messi es converteix en el rei de les assistències i els tres gols del Barça han nascut de l’argentí.
El partit ha començat amb una xiulada a l’àrbitre, Sánchez Martínez, acompanyat de crits de “Hasta los huevos, estamos hasta los huevos” amb la melodia de Guantanamera. Això, que normalment no ho consignaríem, no sabem si l’haurà importunat o desestabilitzat, però, especialment a la primera art, l’àrbitre ha estat massa desencertat i ha contribuït al caos que ha planat durant tot el partit. Altrament cal dir, un partit vibrant, divertit i entretingut, per les alternatives en el marcador i una sensació constant d’inseguretat i imprevisibilitat.
Al minut 4 el Barça es troba amb un penal en contra, per mà (i primera targeta) de Lenglet. A l’àrbitre se li escapava però el VAR l’ha corregit i Canales ha marcat.
Ha estat primordial que solament quatre minuts més tard (minut 8) arribés el golàs de De Jong recollint una passada llarga de Messi, controlant amb el pit i xutant sense deixar caure la pilota a terra. Segueixen uns minuts de domini del Barça, però, la manca d’efectivitat torna a provocar que els blaugranes es vegin de nou per sota en el marcador quan, en el minut 26, Fekir, un constant perill per al Barça, culmini amb un potent xut una jugada que neix en una pèrdua d’Arturo Vidal i en la que Umtiti, com al llarg de tot el matx, està tou i lent.
De nou ha estat primordial que Busquets, en la darrera acció de la primera part, recollís una pilota de falta llençada per Messi que, incomprensiblement ningú no toca, i remata a la xarxa, sol ienmig l’àrea. S’arriba al descans amb empat a dos gols.
La segona repeteix el guió: un bon Barça endavant però amb dubtes defensius. Messi, ho hem comentat, ronda el gol però se li nega. El porter bètic, Joel, li’n para dos xuts i l’argentí envia fora una vaselina al primer toc i, fins i tot, intenta un gol olímpic.
Hi ha un doble canvi, diríem natural (Arthur per Vidal i Alba per Júnior) i quan Lenglet veu la segona groga, Setién i el seu equip no saben què fer i la resta de jugadors de la banqueta no paren de sortir a escalfar i tornar a seure. Què fem, es pregunten: Ansu per acabar-ho de matar? És arriscat…, Araújo per apuntalar el centre de la defensa? Busquets s’hi ha posat, la qual cosa ha permès a Umtiti recuperar el perfil esquerre (tot el partit el francès ha jugat en el seu cantó menys natural), Riqui Puig per revolucionar-ho tot encara més (imagino que és el que li demanava el cos a l’entrenador) o Rakitic per posar pausa i experiència? Doncs finalment ha estat el croat qui ha sortit però amb tants de dubtes ho ha fet en el minut 88.
I un cop fet el canvi, en el minut 90, Umtiti remata de cap cap a Ter Stegen. Ho diem bé, que, si era una cessió, no ho ha semblat gens i, a punt de la gran i treballada victòria, ens ha vingut al cap la cançó d’Els Pets: Barcelona m’esborrona, Umtiti em fa patir… i més amb Lenglet sancionat i amb Piqué tocat. Sembla, però, que aquest Barça curt de plantilla se’n surt del que li posin al davant. Esperem-ho!