Ernesto Valverde ha evitat que a Girona haguem pogut gaudir d’una excel·lent primera part del Barça. La seva aposta per Arturo Vidal en detriment d’Arthur al mig del camp ha impedit que el domini blaugrana dels trenta minuts inicials no hagi estat més contundent i els locals hagin pogut aixecar-se abans que l’àrbitre comptés els deu segons pertinents.
El xilè ha estat un tronc d’arbre enmig de la fluïdesa del riu blaugrana, que l’ha intentat evitar el màxim temps possible. Vidal ha estat el jugador del mig del camp blaugrana que menys vegades, 37, ha tocat la pilota durant els 57 minuts -Rakitic, 45, i Sergio Busquets, 47- que ha estat en el terreny de joc. A més, també ha sigut qui pitjor percentatge d’encert en les passades ha tingut: 80,7% el croat i 95% el de Badia del Vallès-.
Però el Barça ha demostrat que ha inclòs el derbi català davant el Girona a la llista dels partits de la temporada que li ve de gust jugar. Ha sortit motivat a Montilivi, com ho va fer a Wembley, al Giusseppe Meazza i al RCDE Stadium. En els dos primers, Arthur va ser titular i en l’últim, el plaer el va tenir Vidal. I en els tres Leo Messi va excel·lir, verb que no es pot utilitzar per descriure el partit d’avui de l’argentí, actiu, creatiu i juganer, però no monàrquic. El Girona ha estat un dels equips que millor ha tapat en els últims temps la connexió perenne Alba-Messi. Excepte en el minut 68.
Arturo Vidal, nascut a San Joaquín el 22 de maig del 1987, no ha estat l’únic obstacle que s’ha trobat l’engranatge blaugrana durant la construcció de perill. Però l’altre, Coutinho, ja s’ha convertit en aquella pedra inamovible que t’obliga a acostumar-te a conviure amb ella. Malgrat aquests dos elements, en entrar Arthur pel xilè el Barça ha esborrat el descontrol que l’ha perjudicat entre el final de la primera part i el començament de la segona.
El brasiler ha entrat amb un compàs guardat a les mitges, igual que fa unes dècades alguns jugadors de camps pertanyents a les profunditats del futbol català saltaven al terreny de joc amb una navalla allà amagada. La precisió -44 intervencions d’Arthur, més que les d’Arturo Vidal en la meitat de minuts, i amb un 94,6% d’encert-, or en un equip que ha viscut la glòria gràcies a convertir en sagrats els mil·límetres, ha tornat a ser la protagonista en la creació blaugrana. Això ha permès que es notés el jugador de menys que el Girona ha tingut des de l’expulsió de Bernardo en el minut 51, gairebé tant injusta com la de Lenglet en el partit de la primera volta. De pas, ha ridiculitzat els mitjans de comunicació que han qualificat l’onze inicial d’avui d’Ernesto Valverde com el de gala.
Arthur és el regulador de la flora intestinal del Barça, el qual habita en un benestar que encara s’incrementa més quan un és conscient dels noms que l’acompanyaran en un futur proper al mig del camp. El balenceig del joc blaugrana ha anat adormint els jugadors del Girona com si el brasiler hagués repartit mitja pastilla de Tranquimazín a cadascun.