Aitana Bonmatí (Sant Pere de Ribes, 1998) és de les futbolistes més joves i amb més projecció del Barça. La migcampista, sotscampiona amb la selecció espanyola del darrer Mundial sots20, és conscient que arribar al primer equip després d’iniciar la professionalització de la secció femenina del club és cada cop més difícil, però també defensa que la qualitat de les jugadores del planter blaugrana són les més capacitades per mantenir l’estil de joc que diferencia el conjunt culer de la resta. Ho explica en una entrevista amb La República Esportiva, on també aborda diversos temes, 24 hores abans d’enfrontar-se al Glasgow City en la Lliga de Campions.
L’ensurt que van tenir al camp del BIIK Kazygurt els ha servit per prendre més precaucions de cara al partit de dimecres?
Sí, de tot se n’aprèn. Vam tenir certs errors allà i n’hem après. Ens servirà de cara al partit de demà, l’afrontarem com si fos a un únic partit perquè aquest primer duel ens pot marcar l’eliminatòria. Encara més si juguem a casa i encaixem algun gol.
En els primers partits de Lliga van tenir certs problemes de gol. Generaven ocasions, però en feien pocs. Com s’ha acabat arreglant el problema?
Potser davant l’Athletic Club i l’Espanyol els resultats no van ser tant amples, tot i que vam poder tenir força ocasions de gol. En aquests últims partits hem estat més encertades i hem fet resultats més bons, cosa que crec que és positiva. S’ha de seguir en aquesta dinàmica perquè tenim equip per fer-ho.
El Glasgow City només ha aconseguit un accés als vuitens de final en la història. Influeix en la confiança de l’equip saber que el rival té poca història en la competició?
No, no t’has de confiar mai perquè aquests equips són els que més il·lusió tenen i els que més et poden complicar la vida. Hem de sortir com si juguéssim contra l’Olympique de Lió, perquè ja vam veure en la primera fase que qualsevol equip ens pot generar un ensurt. És la Champions i tothom ve a jugar amb la màxima il·lusió.
Les jugadores veuen perillós jugar la tornada fora de casa?
No ha de ser perjudicial si fem un bon partit aquí. Hem d’intentar no encaixar gol, perquè sinó aleshores sí que se’ns pot complicar. Si tot va rodat no ha de ser un punt negatiu jugar fora.
Tenir poc coneixement del rival també et fa estar més alerta?
Sí, és cert que no és un equip com els què veiem a la Lliga, que els tenim més controlats, i el coneixem menys. I sí, hem d’estar més alerta perquè no coneixem del tot els seus punts forts i dèbils. Sí que els hem estudiat una mica, però mai tenim tants partits de referència com tenim a la Lliga.
Només té 20 anys i ja duu força temporades al primer equip. Com ha viscut les passes cap a la professionalització absoluta, també des del planter?
Aquesta és la meva tercera temporada al primer equip i coincideix amb la quarta de professionalització. Vaig arribar amb un any de professionalització fet i, la veritat és que s’ha millorat molt d’ençà. S’ha notat molt. Jo venia del formatiu i del B i abans no hi havia els ajuts que es donen ara. Algunes jugadores del B tenen ajuts pels estudis i de sous, que abans no hi eren. Això significa un pas endavant. Cal seguir en aquesta línia.
Ara que diu això dels estudis. Vostè també està estudiant CAFE. Ha tingut ajuts del club i de la universitat, ara que és professional del futbol?
Certament, sí. Tenim una noia que es diu Ana Merayo, que ens ajuda, que és l’enllaç entre la Masia i la Universitat. Ens dóna un cop de mà si tenim algun problema. Les que anem a la Blanquerna estem contentes perquè la gent està disposada a ajudar-nos i accepta que tinguem aquesta vida.
Cada cop arriben més jugadores estrangeres i internacionals. Com afecta això a les de casa, a les del planter?
Ara mateix és més difícil arribar al primer equip que fa uns anys, perquè aleshores no hi havia tants diners i no es fitxava tant. Però això no ha de ser un punt negatiu, sinó per agafar confiança i fer un pas endavant, demostrar que també som aquí. Les del planter coneixem millor l’estil de joc del Barça i som importants perquè no es perdi aquesta filosofia. S’ha de tenir gent de fora perquè poden aportar bàsicament físic, perquè de qualitat i entesa de joc aquí en sobra.
Aquest aspecte ajuda a què el Barça s’aproximi al nivell dels equips francesos i alemanys?
El què ens diferencia dels altres equips és el punt de físic que tenen elles. Potser són més ràpides i fortes. Aquí tenim qualitat i aquest joc de toc, però amb això no ho podem fer tot si ens manca aquest punt de físic.
A nivell de comunicació de l’esport femení, han notat millora respecte anys anteriors?
En els últims dos anys, sobretot, ha canviat molt la repercussió mediàtica del futbol femení. Es poden veure partits a la televisió i no només un, sinó tres o quatre cada cap de setmana. També sortim als diaris constantment. Nosaltres, que vam quedar sotscampiones del món amb la selecció espanyola, vam tenir una repercussió boníssima, molta gent se’n va assabentar. És un punt positiu i s’ha de seguir així per fer créixer el futbol femení.
S’ha d’anar eliminant l’adjectiu “femení” per parlar de l’esport?
Al final parlem de futbol igual. És futbol de dones. Jo diria femení per remarcar que és el nostre, però si parlem de futbol és exactament el mateix. És igual dir futbol si es parla d’homes o de dones. A la llarga sí que crec que s’hauria d’eliminar perquè és una mica masclista. Com que el futbol sempre s’ha associat amb els homes, sembla que no cal dir-ne masculí, però quan el practiquen les dones sembla que sí que cal diferenciar-lo. Segur, s’haurien d’anar eliminant aquests adjectius perquè són masclistes.