Segueix el desgavell al voltant de la candidatura dels Jocs Olímpics al Pirineu, una iniciativa sense massa consens a Catalunya, però a la que el govern català està dedicant més temps i esforços que a defensar la llengua catalana, on sí que hi ha un majoritari consens. Fet aquest marginal apunt, anem als fets. Primer, s’anuncia un “acord tècnic” que bàsicament és el repartiment de les diferents especialitats en les variades seus i s’acompanya de croquis i mapes amb tot detall, com que a la Molina-Masella es farien les proves d’esquí alpí, descens i eslàlom, l’hoquei a Barcelona, al Palau Sant Jordi, i el patinatge a Saragossa. A més, com que la normativa del COI demana que no es facin grans inversions per a infraestructures que després no es puguin utilitzar, hi ha proves que es farien a l’estranger, fos Sarajevo, França o altres opcions. Parlem dels salts de trampolí, combinada nòrdica, luge, skeleton i bobsleigh.
En acabat s’ha sabut que aquesta informació ha estat una “filtració” davant la qual l’Aragó nega haver tancat cap acord amb Catalunya, malgrat que es deia que s’havia assolit amb la mediació del COE, i ha anunciat que se’n desmarca i que no acceptarà res que no sigui un repartiment escrupolós al 50% i que de continuar l’existent “desconfiança absoluta” estarien disposats a “plantejar la seva pròpia alternativa” en cas de discrepància.
Per reblar el clau, i en el seu habitual to sorneguer i burleta, el ministre d’esports, Miquel Iceta, ha demanat que no hi hagi divisions per no perdre credibilitat arribant a dir que la consulta proposada per la Generalitat “no cal” perquè porta a la desunió. Tampoc no ha avançat com se’n diria oficialment de la candidatura, un altre cavall de batalla.