Sota un sol espaterrant, Gerard Figueras, el Secretari General de l’Esport, i Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives Catalanes, han presentat de forma conjunta aquest matí a la plaça Joan Feviller del Parc de la Ciutadella l’acord per portar al Parlament de Catalunya un text que ha de ser l’embrió de la nova Llei de l’Esport mitjançant un procediment al qual li han donat el vist-i-plau el PdeCat, ERC i el PSC. La idea és que aquesta sigui una realitat d’aquí a un any i no a finals del 2019 com estava previst inicialment. Allò que sí s’acompleix és el propòsit de fer la tramitació parlamentària abans de les vacances d’agost.
El text presentat es basa en tres fronts: el text de la Iniciativa Legislativa Popular presentada per la UFEC el febrer passat, que va comptar amb el suport de més de 150.000 signatures; el Pacte Nacional per l’Activitat Física i l’avantprojecte de Llei fet per la Generalitat, i les aportacions de les entitats esportives que hi ha a Catalunya. “Totes les entitats que vulguin podran comparèixer al Parlament per fer les seves esmenes. El text vol tenir el màxim consens possible, però sinó agrada a tothom al 100% serà una bona senyal perquè voldrà dir que tots haurem fet renúncies pel bé comú”, ha explicat Figueras, qui també ha recordat que la reflexió sobre la necessitat de portar a terme una nova Llei de l’Esport va començar amb el conseller Jordi Turull, avui a la presó. “Amb ell vam signar el Pacte Nacional”.
Tal i com va explicar La República Esportiva, el Govern, la UFEC i els diversos actors de l’esport a Catalunya van arribar a un acord perquè el text definitiu sorgís de modificar la ILP amb el consens de totes les parts per, d’aquesta manera, accelerar uns tràmits que serien més feixucs en el cas de pretendre aprovar un projecte de llei elaborat pel Govern. Esteva, el principal promotor d’aquesta ILP, ha dit que “el punt fonamental d’aquest text havia de ser solucionar el tema del finançament de l’esport català. Aquest suposa un 2,1% del PIB i el 2,5% de l’ocupació laboral, amb 85.000 persones treballant en aquest camp. En canvi, la Generalitat només hi ha invertit fins ara un 0,2% del seu pressupost”.
El text, a més, apropa itineraris de la pràctica esportiva, ofereix millors condicions a l’organitzador de les activitats esportives i constitueix una activitat per aigües per ser homologables a nivell internacional seguint la Carta Olímpica. “Ens ha costat molt arribar fins aquí, hi ha hagut moments d’enuig, de crisi, però hi hem arribat això és allò rellevant”, ha explicat el president de la Unió de Federacions.
Amb la proposta de llei tramitada i amb les vacances superades, quedarà únicament la recta final per a l’aprovació definitiva i entrada en vigor. Aleshores, Gerard Esteva, president de la UFEC, exposarà les línies mestres de la Iniciativa Legislativa Popular acordada per totes les parts davant els grups de la cambra i demanarà el suport parlamentari al text consensuat, una presentació que acabarà amb la votació final i una aprovació pràcticament assegurada per la majoria sobiranista.
Per la seva banda, Jaume Domingo, president de la Unió dels Consells Esportius de Catalunya, ha manifestat que no comparteix “molts aspectes de la Llei que es proposa perquè no recull moltes de les aportacions que hem fet les entitats. Cal fer una Llei que garanteixi de forma efectiva que l’activitat física sigui un dret fonamental per a tothom i no només per una part de l’esport català. Però estem contents perquè ara això torna al terreny dels diputats i les diputades del Parlament”. En el mateix sentit s’ha expressat Pere Manuel, president de COPLEFC (Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya): “ara hi ha d’haver un canvi de lideratge. Ens sembla curt el punt al qual han arribat el Govern i la UFEC. Però és un punt d’origen perquè el debati el Parlament. No hi ha d’haver interessos partidistes en la confecció de la Llei”.
El dubte del vot electrònic
Un dels punts clau d’aquesta nova Llei de l’Esport se centra en la possibilitat que clubs i entitats puguin utilitzar emparats per la legislació la votació electrònica en les eleccions a la presidència, una proposta altament sol·licitada en associacions com el Barça, amb una altíssima presència de membres lluny del punt actual de votació, el Camp Nou. El codi que regula el funcionament electoral és el Decret 58/2010 de les Entitats Esportives de Catalunya, modificat l’any 2012 (Decret 55/2012), que en el seu article 11.3 remarca que “l’assemblea general ha d’escollir la junta directiva i tots els seus càrrecs s’han de proveir per mitjà de sufragi lliure, presencial, directe, igual i secret, entre tots els seus membres”. Aquest decret és una extensió del primer títol de la Llei de l’Esport, però es tramita i es vota de manera independent.
Ara bé, davant la insistència del sector i amb l’avinentesa de la confecció de la nova llei, el Govern estudia si incloure un precepte que elimini la barrera del vot presencial, convertint d’aquesta manera en opcionals altres metodologies de participació. No és un canvi senzill i requereix d’acords, fet que obliga els responsables de la redacció final a cercar la millor solució. Fonts de la Generalitat admeten a La República Esportiva que encara existeixen dues possibilitats: que la llei elimini la limitació presencial o que el vot electrònic s’acabi incloent en una modificació posterior del Decret d’Entitats Esportives, una opció que allargaria considerablement els terminis d’aplicació.
Tal i com va explicar aquest diari, el Barça i la Secretaria General de l’Esport ja han mantingut reunions per tal d’abordar l’opció del vot electrònic en les seves eleccions. El club blaugrana n’està interessat i així ho va demostrar en una reunió mantinguda durant el mes de gener entre Jaume Masferrer, assessor del president Josep Maria Bartomeu, i Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport. “Des de la junta actual hi ha interès en el tema, en cap cas s’hi volen posar d’esquena”, van expressar fonts del Govern de la Generalitat.