Es fa realment difícil argumentar i defensar una mala actuació del Barça amb una victòria per dos gols a quatre en un estadi com el Sánchez Pizjuán. Potser ho facilita el hattrick anotat per Lionel Messi, el jugador més determinant de la història del club blaugrana i, evidentment, de l’equip dirigit per Ernesto Valverde, que ajuda a entendre una victòria marcada per la transcendència de totes les accions ofensives del futbolista argentí, el capità d’un conjunt que a estones navega sense rumb i naufraga atropellat pel seu rival i que en d’altres moments del duel s’enlaira i s’endú el contrari com d’un huracà es tractés.
Aquest Barça costa molt d’entendre. És fa molt complicat imaginar en quines condicions saltarà sobre la gespa i quina actuació tindrà. Si dominarà la pilota i els temps del partit o si, pel contrari, es veurà abocat a recular per la pressió efectiva del rival. Al Pizjuán, el Barça ha tingut les dues cares. La dels partits d’una motivació inicial baixa, la gran majoria d’aquesta temporada, i la dels compromisos d’alta tensió com el disputat a Wembley davant el Tottenham Hotspur o l’exhibició realitzada davant el mateix Sevilla a la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei.
El Barça no té excusa. Guanya, sí, però el joc és molt millorable. La tornada de Samuel Umtiti després de molts mesos de lesió ha dificultat l’organització defensiva, sobretot en les transicions, però l’entrada del francès a l’onze no ha estat l’únic problema dels culers aquest dissabte. Sense la pilota, l’equip blaugrana ha patit les embestides del Sevilla, sobretot per les bandes, amb Semedo i Jordi Alba incorporats en zones ofensives i sofrint amb la velocitat de Promes i Jesús Navas, que han aprofitat els espais a la seva esquena.
També en atac, el Barça no ha estat fi. La distància entre el mig del camp i la davantera s’ha fet molt evident i la pilota no ha circulat amb fluïdesa. Coutinho no ha sabut interpretar, com ja ve sent habitual en els darrers mesos, els moviments dels seus companys i Suárez ha tornat a estar desencertat en les situacions de domini de la pilota. Les entrades de Sergi Roberto i Carles Aleñá han calmat un Barça inicialment perdut i l’han ajudat en la creació, però als culers segueixen tenint massa trams d’equip pla. Només Messi, amb una nova actuació brillant i capital perquè els catalans s’hagin endut la victòria, ha estat capaç de destrossar la solidesa de l’equip de Pablo Machín. “Són èpoques. No sempre podem jugar a un gran nivell. Quan el joc flueix les coses surten soles”, ha expressat el capità. Paraula de 10.