Les ràdios, xarxes i fòrums espanyolistes comencen a treure fum i van veient que aquesta temporada no serà en absolut un passeig triomfal pels camps de segona tot i disposat el RCD Espanyol, amb diferència, del pressupost mées gran de la categoria i de la millor plantilla. S’han sentit veus que diuen que “comença a semblar l’equip apàtic de la temporada passada”, “s’hauria d’haver fet més net”, “caldrà fitxar al mercat d’hivern tot i el forst de set milions que hi ha”. Si, l’espanyolisme ha començat a entrar en pànic.
El partit es resumeix en quatre accions: pilota al pal dels pericos, encara amb empat a zero; pèrdua de pilota al mig del camp de Sergi Darder, en el minut 41, que propicia el 1-0; expulsió de Miguelón encara abans del descans i, tornant-hi, en el minut 47, error de Calero que dóna pas a José Arnáiz de fabricar-se el segon gol passant incomprensiblement pel mig d’una munió de defensirs blanc-i-blaus. Potser caldria afegir que després, durant tota la segona part, cap sensació que es pogués revertir la situació.
A la segona divisió, cal arremangar-se a cada partit, i en són molts, i el pressupost i el caché dels jugadors no ho és tot. El que no es pot és mostrar als altres equips que el RCD Espanyol és vulnerable i que se’l pot guanyar. Així els rivals s’aniran creixent i el via crucis de la segona pot acabar, per Setmana Santa, en un autèntic calvari. Esperem que no, que encara s’hi és a temps i solament s’ha baixat del liderat a la tercera plaça, però és més un treball mental i de convicció que no només futbolístic.