Josep Maria Bartomeu haurà d’afrontar un estiu convuls a can Barça. El president ha reiterat en diverses ocasions que la necessitat de tenir paciència i gaudir d’una canícula que serà llarga, sobretot en el capítol de traspassos. Tant d’entrada, com de sortida. Però el què no s’esperava Bartomeu era trobar-se amb un sidral majúscul només iniciat el mes de juliol. Aquest dimecres, el vicepresident tercer i màxim responsable de l’àrea esportiva del club ha presentat la seva dimissió irrevocable per discrepàncies amb la parcel·la esportiva de la junta directiva. Jordi Mestre, qui va pronunciar aquella famosa frase de “Neymar es queda al 200%”, abandona el vaixell tot just obert el mercat de fitxatges.
Mestre deixa l’entitat blaugrana després de nou anys en la vicepresidència, des que Sandro Rosell el reclutés per formar part de la seva nova junta l’any 2010, i ho fa poques hores després de segellar sis vendes per valor de gairebé 100 milions d’euros, una xifra que ha facilitat que el Barça hagi pogut tancar l’exercici econòmic amb beneficis. Ara bé, el motiu de la seva renúncia va més enllà dels traspassos o les incorporacions. Mestre s’ha sentit jutjat pels seus propis companys de junta per una gestió de la qual en consideren -en bona part- responsable el mànager general esportiu Pep Segura, persona de màxima confiança del ja exvicepresident i una figura protegida per Bartomeu, qui va reiterar públicament la seva continuïtat.
Amb la dimissió de Mestre, ara és Pep Segura qui queda exposat i assenyalat. En el centre de la diana d’una parcel·la que no el veu amb bons ulls. El màxim executiu esportiu compta únicament amb l’aprovació de Bartomeu, que ara haurà de bregar amb les veus discordants que prefereixen un canvi en el rumb futbolístic de l’entitat i que optarien per extreure la responsabilitat d’aquesta àrea a Segura, amb qui també han tingut disputes a l’hora de plantejar el model pel futbol formatiu professional (juvenils i Barça B), una part de l’esport base dividida pel mateix mànager general per convertir-la en el darrer pas previ al professionalisme.
El president, però, també queda tocat. Des de les eleccions del 2015, a Bartomeu li han dimitit quatre dels cinc vicepresidents. De la fotografia d’aquella nova junta, la que va guanyar les eleccions escombrant Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa després d’assolir el darrer triplet, només Jordi Cardoner es manté al costat del president. El novembre del 2016, la vicepresidenta econòmica Susana Monje fou la primera en marxar per motius empresarials. Un any més tard, concretament l’1 d’octubre del 2017, Carles Vilarrubí va abandonar la nau contrariat amb la decisió de Bartomeu de disputar el partit de Lliga davant Las Palmas en plena celebració del referèndum d’autodeterminació. I l’estiu passat, Manel Arroyo va deixar el seu càrrec per centrar-se en l’organització del mundial de MotoGP.
Quatre vicepresidents en quatre anys que deixen Jordi Cardoner com l’únic supervivent del mandat iniciat el juliol del 2015. Quatre cops durs per a un Bartomeu que s’haurà de refer aviat per afrontar els dos darrers anys de presidència i per iniciar la construcció del continuïsme, a dia d’avui sense una figura de consens dins una junta amb diversificació d’idees i projectes. Ja ho va dir el màxim mandatari del club: “Serà un estiu llarg”.