Poques vegades el bàsquet haurà importat menys i el resultat del partit entre el Zalgiris i el Barça s’ha jugat en circumstàncies ben especials. L’11 de març de 1990 el parlament lituà declarava la independència i així, el país bàltic es trobava enmig d’aquesta celebració que contrasta amb el que està passant a Ucraïna, un altra nació de les que l’imaginari imperial rus considera el seu pati del darrere. Amb les emocions a flor de pell i amb l’equip local canviant d’indumentària per vestir els colors groc i blau de la bandera ucraïnesa, es podia intuir que no seria un partit normal. I tot això sense que l’Eurolliga encara no s’hagi decidit què fer amb els tres equips russos i encara mantingui la fórmula de “suspensió temporal”.
Lituània té dues dates per celebrar la independència. L’altra és el 16 de febrer del 1918. Dues vegades, doncs, aprofitant els moments de debilitat de la metròpoli ocupant. És una evidència i una lliçó claríssima d’aprofitar els “momentums” i de resistir el que faci falta. Així les coses, en un partit espès, en el que l’entrenador blaugrana normalment hauria escridassat els seus jugadors fins a esgargamellar-se perquè espavilessin, es va veure un Jasikevicius professional, no cal dir, però molt més contingut davant les 22 pilotes perdudes i l’escassa prestació en defensa del seu equip. Per una vegada, i a remolc de com quedi la classificació, amb o sense els punts amb els equips russos, la victòria no era el més fonamental.
Contraatac Calathes-Davies
.@Nick_Calathes15 gets the steal and sets up @Brandon_Davies0 for the dunk 😤#7DAYSMagicMoment pic.twitter.com/MaVEgx888C
— Turkish Airlines EuroLeague (@EuroLeague) March 11, 2022
Triple de Kuric
.@KingKK_14 ties the game at the buzzer 🚨🎯#7DAYSMagicMoment pic.twitter.com/lRxLwKo3xL
— Turkish Airlines EuroLeague (@EuroLeague) March 11, 2022