Un estadi que canvia de nom segons qui en faci ús, a primera vista desconcerta. Tant, que molts -periodistes amb trajectòria inclosos- encara li diuen San Siro quan hi juga l’Inter de Milà. Com ha desconcertat en la prèvia del partit la no presència de Leo Messi a la banqueta. Potser per aquest motiu, Valverde, un home que a les rodes de premsa es mostra menys lúcid del que és en realitat, ha decidit apostar per Dembélé, un jugador que permanentment deambula pel desconcert, en l’onze titular. Encara no s’havien disputat dos minuts al Giuseppe Meazza que ja ha originat la seva primera acció aventurera de la nit.
El barri de San Siro, al nord-oest de Milà, té certs aires britànics gràcies al seu hipòdrom, situat a escasses passes de l’estadi. La primera part blaugrana també ha semblat estar inspirada -simplement inspirada- amb el succeït a Londres el 3 d’octubre per la intensitat amb què s’ha mogut la pilota, per la gran quantitat d’ocasions de gol i per l’alta pressió exercida en la sortida de pilota interista. I amb Dembélé, el gran damnificat de Wembley, al terreny de joc -84,6% de passades amb final feliç-. Però el premi d’inaugurar el marcador no ha arribat de cap manera, ni amb les múltiples ocasions que ha tingut -i moltes d’elles ha creat- un Luis Suárez que ha tornat a liderar l’equip sense Leo Messi.
Tal com bé ha explicat avui el company Juan Bautista Martínez a La Vanguardia, l’últim gol del Barça a Itàlia datava del mateix dia, el 16 de setembre de 2015, que Luis Suárez va fer el seu últim gol fora de casa a la Champions. Aquell 1 a 1 davant la Roma amb gol de Florenzi des del mig del camp. Aleshores, els britànics encara no havien votat a favor del Brexit; Donald Trump no era president dels Estats Units; Fidel Castro no havia mort; Harvey Wenstein no havia estat acusat d’abusos sexuals i el Barça no havia perdut per 3 a 0 a Roma i a Torí, ni havia empatat a zero en una altra visita al Juventus Stadium. 1.147 dies donen per moltes coses.
Milà, una ciutat feta per viure-hi i no per fer turisme, ha presenciat com les prestacions blaugrana baixaven en la segona part -la pilota s’ha mogut a menys velocitat i la pressió avançada ha disminuït- i l’Inter ha disposat de les seves primeres ocasions de gol. De totes maneres, això no ha impedit que Luis Suárez continués gaudint de les seves. Sense sort. Arribats a l’últim tram de partit, a Valverde se li ha tornat a activar el tic i ha cridat a Arturo Vidal per substituïr a Arthur. I després ha canviat un desconcert que ha perpetrat un partit decent per fer-ne entrar un altre: Malcom. Aquest ha celebrat el seu gol a l’estil Belletti. 1.147 dies després. Però Mauro Icardi ha aconseguit empatar a la cara del seu company de pis a Barcelona: Sergi Roberto.